El pròxim 2 de febrer en el programa “Sense Ficció” de TV3 s’emetrà el documental “Joan Bueno, l’últim pintor de carrer”.

Un documental dirigir per Rafael Tirado dona a conèixer un personatge poc convencional: un pintor de 88 anys que cada matí es lleva per sortir a pintar els carrers, edificis, monuments o esdeveniments de Barcelona, tots els dies sense falta des de fa més de 35 anys. El documental és un recorregut per tota la seva vida; les seves experiències de joventut viatjant per ciutats europees fins a arribar a Islàndia, on viurà durant un temps i naixerà el seu estil de pintura ultra-ràpid (10-15 minuts per crear les seves obres); el seu retorn a Barcelona, on hi veurem les instal·lacions de Sant Lluc, descobrim el seu intent fallit d’arribar a l’èxit gràcies les seves impressionants pintures a l’oli de figures humanes; la consegüent “caiguda de l’artista”, desenvolupant una obsessió per pintures que ell denomina “els extraterrestres”, que va acabar amb la seva relació familiar i descobrirem també la seva faceta de pelegrí en el Camí de Santiago des de fa més de 28 anys, recorrent-lo cada any sense excepció per trobar certa pau.

En aquest documental trobarem això i molt més, aprofundint en l’artista com a persona, la seva forma de treballar i les seves motivacions i interessos. Sí, és un personatge que a primera vista pot semblar un rodamón, però del que ràpidament descobrirem el seu gran cor, la seva ment clara, la seva respectable ètica professional i un conjunt de codis morals que denoten en aquest home una atractiva i molt notable personalitat a investigar com a persona i com a artista.

Joan Bueno

Nascut a Barcelona l’any 1932, estudia l’Escola de Treball i obté el seu títol de delineant projectista l’any 1949. Treballa com a aprenent del prestigiós decorador Ramon Rigol i per diferents firmes comercials en Publicitat i Decoració. Després del Servei Militar, l’any 1954 es trasllada a Londres on estudia publicitat i grafisme a Sanit Martin’s Sachool of Art. De 1956 a 1958, després de viatjar a Moscou, arriba a Islàndia, on treballa coma a publicitari i es dedica a pintar i dibuixar tots els pobles costaners d’aquest país, exposant amb molt d’èxit. Al seu retorn a Espanya, segueix treballant en publicitat per diferents agències i editorials. El 1983 exerceix com a professor de dibuix i pintura a l’Escola municipal d’Esplugues del Llobregat dins el 1997, l’any de la seva jubilació. Al llarg de tots aquests anys fins a l’actualitat es dedica a dibuixar i pintar els carrers de la nostra ciutat i moltes altres.