CERCLE ARTISTIC DE SANT LLUC
Història
Inicis

ELS PRIMERS ANYS
El Cercle Artístic de Sant Lluc neix l’any 1893 d’una escissió del Círculo Artístico d’un grup d’artistes - entre ells els germans Joan i Josep Llimona, Alexandre de Riquer, Antoni Utrillo i Dionís Baixeras - que promovien un ideal d’art compromès i seriós, allunyat de certes postures bohèmies del modernisme.

 

Inspirant-se en els prerafaelites anglesos, els “llucs” aspiraven a crear una comunitat d’artistes que entenia l’art com una veritable missió, la transcendentalitat de la qual assumia una connotació religiosa, raó per la qual es decidí confiar la guia moral de l’entitat a un consiliari. Ocupa aquest càrrec el futur bisbe Josep Torras i Bages, que donarà un marc ideològic al matís catalanista sotmès a la visió compromesa de l’art propi dels fundadors del Cercle.

 

Pocs anys després del seu naixement, l’actuació de l’entitat es caracteritza per una sèrie d’iniciatives dedicades al foment de la cultura catalana. El sentit de servei al país que anima els “llucs” provoca que l’entitat, tot i haver acollit els millors representants de l’art i l’arquitectura modernista – Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, els germans  Masriera  s’identifiqui també amb el projecte noucentista. Tant el gran ideòleg noucentista Eugeni d’Ors, com els protagonistes de la institucionalització d’aquest projecte, com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí o Joaquim Folch i Torres figuren entre els socis més actius al començament del nou segle. No hi faltaren tampoc els renovadors dels llenguatge plàstic del noucentisme: el Cercle, obert a les engrescadores idees joves i lloc de tertúlia d’artistes i intel·lectuals con Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats, va promoure l’any 1918 la trencadora Agrupació Courbet, a més d’acollir membres de Els Evolucionistes. La participació en els corrents vitals de l’art català continua als anys vint en una altra vessant, l'art religiós, a través dels Amics de l’Art Litúrgic, promoguts pel nou consiliari Manuel Trens amb el suport de Lluís Bonet, Francesc Folguera, Ramon Sunyer, Rafael Solanic, entre d'altres.

 

Passats els anys grisos de la dictadura de Primo de Rivera, el Cercle dels anys trenta respira nova frescor en l’etapa republicana i presenta exposicions, concerts, espectacles de titelles, fins que, el juliol de 1936, és obligat a tancar portes per les seves orígens confessionals.


LA REPRESA

Després d’un tancament molt llarg i reiterades inciatives per a la reobertura d’una entitat “perillosa” per la seva matriu catalanista, l’esforç dels “llucs” permet reobrir el Cercle l’any 1951. La primera dècada d’activitat estarà marcada per la recuperació de les sessions d’apunts i de l’antiga biblioteca, juntament amb la promocció d’exposicions d’art religiós que representaran la façana oficial d’una entitat que sabia alhora acollir projectes molt més trencadors.

 

Serà sota la protecció del Cercle que neixeran els Amics de Gaudí, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, els Joglars, el Teatre Viu, la Coral Sant Jordi, seccions que van dur a terme una important tasca de resistència cultural catalanista enfront el franquisme.

 

Als anys seixanta un grup de joves porta, dins i fora del Cercle, la renovació plàstica: és el Cicle d’Art d’Avui, organitzador del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de les MAN. Els nous llenguatges s’imposen en les exposicions de l’entitat, que paral·lelament recupera les grans figures que havian marcat la seva història.

 

L’arribada de la Democràcia suposa pel Cercle una fase declivi, de pèrdua d’aquell paper de centre d’acollida d'iniciatives culturals destinades a fer país que fins aleshores havia representat per als artistes i intel·lectuals de formació i idees divergents. Instal·lat en un nou edifici que simbòlicament marca el pass a una nova etapa, el Cercle aposta avui per recuperar la seva projecció ciutadana amb la renovació dels estudis i la promocció d'iniciatives d’alta significació estètica i cívica.

CERCLE ARTISTIC DE SANT LLUC • PALAU MERCADER • C/ MERCADERS, 42 • 08003 BARCELONA • TEL 93 302 45 79 • FAX 93 302 68 74 • santlluc@santlluc.cat