L’espectacle proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Utilitzant únicament titulars del diari del mateix dia de la presentació, l'espectacle es construeix aquell mateix dia a través de diferents dispositius escènics que interpreten, alteren o dinamiten la relació entre llenguatge i acció en un exercici físic, visual i poètic que explora l'espai entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.